Carxofa - Cynara scolymus L.

Història

Comencem el recorregut per la història, parlant de l'origen de la paraula carxofa, veient que procedeix de l'àrab al-chuchufa, que vol dir planta comestible.

Originària de la Conca del Mediterrani, tant els egipcis, com els grecs i romans, inicialment la van conèixer com una verdura silvestre, fruit probablement d'un llarg encreuament selectiu, a partir del card (Cynara cardunculus), que encara creix de manera silvestre a la regió mediterrània.

Posteriorment, en l'Edat mitjana, no es coneix el seu cultiu.

Fins al s. XV no va aparèixer a Itàlia i un segle després a França i Anglaterra, on es va convertir en un menjar de la noblesa principalment, estenent-se a Europa central, encara que allí es gela amb facilitat.

Actualment només es troba en cultius, o en forma silvestre a prop d'horts conreats.

Descripció botànica

La carxofa és una planta de la família de les Asteràcies (Compostes), perenne i tal com hem comentat, similar al card.


Planta herbàcia, vivaç, amb un rizoma cilíndric i d'una altura aproximada d'un metre, arribant a aconseguir els dos metres.

Està formada per una gran quantitat de fulles basals molt grans i profundament segmentades, que al contrari que les del card, estan desproveïdes d'espines i són cotonoses i grises per sota. Les fulles interiors són peciolades i les superiors assegudes.

Les tiges són gruixudes, acanalats i amb fulles molt més petites que les de la base, de forma pinnatisecte o bé senceres. En el seu extrem superior, es forma un fruit, uns capítols florals, rodons i espinosos, que es recullen abans que s'obrin.

La flor és gran, carnosa, constituïda per inflorescències blaves o liliàcies, molt nombroses.

Floreix a l'estiu i a la tardor.

Camps de carxofa - Prats del Llobregat

Parts utilitzades i principis actius

Com a droga s'utilitzen les fulles (folim cynarae) recollides durant la floració, en carxoferes que mínim tinguin un any.

No tenen olor i són amargues. De fet, de la família de les compostes, és la que més principis amargs té, sent la cinarina i la cinaropricina els més destacats (glucòsids de sabor agradable).

A més d'aquests principis actius podem destacar:

• Flavonoides d'acció antiinflamatòria (cinasòrid, quercitina, rutina, hesperidina, hesperidòsid)
• Àcids (cafèic, esteàric)
• Tanins
• Potassi
• Enzims
• Alcohols triterpènics
• Glucòsids luteolinics
• Polifenols

Extracte de carxofa - Plantis

Utilització en la medicina popular

Durant la història, tant l'arrel i les fulles ja eren particularment apreciades per a fer tractaments. De fet, en els s. XVI i XVII, ja s'utilitzaven com a remei contra “l'obstrucció del fetge i els ronyons”.

Propietats:

• Hepatoprotectora: regeneradora de la cèl·lula hepàtica
• Colerètica: estimulant de la producció de bilis
• Colagoga: afavoreix l'eliminació de bilis
• Digestiva
• Aperitiva
• Hipocolesterolitzant: disminueix el colesterol
• Hipoglucemiant: disminueix el sucre en sang
• Diürètica
• Laxant
• Depurativa

Aplicacions:

• Hepatitis
• Trastorns hepatobiliars
• Càlculs en la vesícula: evita la formació de càlculs biliars
• Indigestió: flatulències i pesadesa d'estómac; es recomana incloure-les en un menjar abundants o molt grassa i millorar així la digestió
• Intoxicació alimentària
• Inapetència: en forma d'infusió actua com a aperitiu
• Colesterol i triglicèrids alts: baixen els nivells de colesterol en sang i eviten els dipòsits excessius de partícules de greix, en els teixits hepàtics i en la sang, prevenint així l'arterioesclerosi
• Hipertensió
• Diabetis: baixa la dosi de sucre en sang en la diabetis incipient i en la de les persones d'edat
• Oligúria: beneficiosa per al sistema urinari i renal
• Edemes: tant es creu en les seves virtuts per a vèncer els ènemes i la retenció hídrica, que fins i tot existeixen preparats injectables per a usar-se en el tractament de la cel·lulitis, concretament en el qual es coneix com a mesoteràpia
• Infeccions urinàries
• Restrenyiment
• Icterícia
• Insuficiència hepàtica i biliar
• Migranyes i dolors oculars causats per insuficiència hepàtica
• Per a problemes de la pell (acne, èczemes)
• Convalescències: per a recuperar les forces i eliminar l'efecte indesitjables del tractament amb antibiòtics o sulfamides.
• Gota: a causa de les seves propietats diürètiques i al fet que facilita l'eliminació de l'àcid úric.

Cal assenyalar, que la carxofa no sols s'utilitza amb finalitats medicinals, sinó que el deliciós sabor dels seus cabdells i fulles, la converteixen en una exquisidesa més enllà del Mediterrani.

Comprimits carxofa - Plantis

Presentacions i posologia

Presentació:

Malgrat poder infusionar les seves fulles fresques, les carxofes com a verdura no posseeixen cap valor medicinal, ja que perden una gran quantitat de principis actius quan es cuinen.

El que més s'utilitza són els preparats, podent-la trobar en planta seca, suc, extracte fluid, butllofes, perles, càpsules i comprimits

La dosi diària recomanada equival a 6 g de droga dessecada (és a dir, aprox. 1 320 mg d'extracte sec o 30 ml de suc), repartits en dues o tres preses (una abans de cada menjar).

Preparació de la infusió:

 • Fulla seca: Una cullerada per a postres de fulles triturades, per tassa d'aigua, en infusió, tres vegades al dia. Deixar en repòs 10 minuts.

• Fulla fresca: Es prepara amb 30 g de fulles fresques per litres d'aigua. Bullir durant 15 minuts. En cas d'hepatitis o insuficiència hepàtica aquesta infusió es prepara amb 50 g de fulles.

Encara que qualsevol moment és bo per a prendre-la, potser abans dels menjars serveix per a preparar l'estómac enfront del treball que després haurà d'assumir.

Precaucions

• Evitar el consum de preparats de fulles de carxofa durant l'embaràs i la lactància, ja que no es disposa d'informació científica sobre aquest tema.
• Les persones que pateixen obstrucció de la vesícula biliar o obstrucció del conducte biliar no han de consumir preparats de fulles de carxofa en cap concepte. En cas de càlculs biliars s'ha de consultar sempre primer al metge.
• D'altra banda, i igual que succeeix amb altres plantes diürètiques, en cas d'hipertensió o problemes cardíacs, la carxofera haurà d'utilitzar-se baix estricte control mèdic.
• Precaucions amb al·lèrgies conegudes a les plantes de la carxofera i similars (família de les compostes), encara que la probabilitat d'al·lèrgia és molt baixa, perquè no s'ha informat de cap cas de reacció al·lèrgica després de la seva ingesta per via oral.
• Igual que amb altres membres de la família de les Compostes, el contacte amb la planta fresca pot produir dermatitis de contacte.
• Poden ocórrer lleus trastorns gastrointestinals en casos rars. Les reaccions al·lèrgiques poden ocórrer en pacients sensibilitzats.
• Interaccions amb fàrmacs desconegudes.

Camps de carxofa - Prats del Llobregat

Sabies que…

“Tradicionalment, en la part nord de la península, es col·locaven carxofes penjades de les portes per a espantar als mals esperits.”

Bibliografia

  • Herboristeria 2. Escola del Gremi d’Herbolaris, i Dietètica de Catalunya.
  • La farmacia verde. Dr. Jörg Grünwarld / Christof Jänicke. Everest.
  • Plantas medicinales. Biblioteca de la naturaleza.Tikal-
  • 100 Remedios naturales para ganar salul. RBA.
  • Enciclopedia de Medicina Natural y Salud. Plantas para la Salud (I). Ediciones Rueda.
  • Guía Integral de herboristería y dietética. Jordi Cebrián. Integral.
  • Botánicos: Contraindicaciones, precauciones e interacciones con fármacos. Nutrinat.

Leave a comment

Entreu


Categories